Alt, però sense destacar. Aquesta és una de les característiques físiques que a primera vista se'ns passa pel cap. La seva cara gairebé mai és omplerta per somriures, sinó que, normalment són més aviat expressions que ell fa sense adonar-se quan alguna cosa no li sembla bé. No sempre és així, també el caracteritzen molt les llàgrimes als seus ulls, no de tristesa ni de ràbia, sinó de riure, de felicitat. Només de començar a riure ja es posa a plorar, i això m'agrada, ja que sé que gairebé mai ensenya un somriure, i significa que si el saben fer riure, aquesta és una manera de saber que realment s'ho està passant bé, que és feliç.
D'altra banda, també podem dir que mai es conforma amb res, sempre sembla que hagi de voler més coses. A classe, per exemple, és una persona que mai diu res, però quan una cosa no li sona bé (que ell creu que està malament) es pot passar una bona estona buscant-li tres potes al gat.
Amb aquests trets que he descrit, crec que queda més o menys clar sobre qui estic parlant.
