l'hipica, i per tant, havia d'anar allà a entrenar gairebé cada dos dies, normalment a l'hora que feia més calor. Jo ja sabia que aquest mes de juliol res de pensar amb un estiu de sol, sorra i sal.
El campionat va acabar l'1 d'agost. Jo no volia tornar cap aquí, ja que la felicitat en aquell moment era màxima, vam guanyar el campionat!
L'única cosa que realment volia era tornar a la calor, però una vegada érem aquí, al cap de pocs dies, va començar a fer mal temps.
Cada dia veia l'aigua del mar, i no hi havia ningú prenent el sol ni banyant-se... Aquest agost no ha estat res comparat amb el de l'any passat.
